«Repassar» és una de les paraules més enganyoses del vocabulari d’estudi. Sona a una activitat concreta, com córrer o cuinar, quan en realitat en són tres de molt diferents amagades sota el mateix nom.
Quan algú em diu que aquesta setmana repassarà, encara no sé què farà. Pot voler dir que hi ha una competència que no ha entès mai i que hi tornarà. Pot voler dir que sí que l’entén però no la recorda. O pot voler dir que creu que la sap i vol comprovar-ho. Són tres feines diferents, amb tres eines diferents.
Per això la pregunta «què és millor, apunts, vídeos o qüestionaris?» no té una resposta única. Té tres respostes, i encertar-la consisteix a saber en quin dels tres moments ets. Anem a veure-ho amb calma.
Els tres repassos que la gent confon
Repàs per entendre
És el que fas quan una cosa mai no t’ha acabat d’entrar. No és qüestió de memòria: és que la idea de fons no la tens col·locada. Aquí no serveix de res tornar a llegir el mateix paràgraf per cinquena vegada, perquè el problema no és la falta d’exposició, és la falta d’explicació.
Repàs per fixar
És el que fas quan ho vas entendre en el seu moment però ha passat el temps. Ho reconeixes quan ho veus i penses «ah, sí, això», i sabries explicar-ho a mitges. Aquí el que necessites és tornar-hi ràpid, moltes vegades i en dosis curtes.
Repàs per comprovar
És el que fas quan creus que ho domines. I és, de llarg, el més important dels tres, perquè és l’únic que et pot contradir. Els altres dos confirmen; aquest et diu la veritat, encara que la veritat sigui incòmoda.
Què fa bé cada suport
Els vídeos: veure com passa una cosa
Un vídeo brilla en el primer tipus de repàs. Hi ha procediments que llegits ocupen mitja pàgina i vistos s’entenen en quaranta segons, perquè el que et faltava no era la descripció sinó la seqüència: on es clica, què apareix, en quin ordre.
El seu punt feble és la velocitat de retorn. Si dins d’un mes vols recordar una cosa concreta, tornar a un vídeo és lent: has de recordar en quina lliçó era i en quin minut. Un vídeo és excel·lent la primera vegada i incòmode la cinquena.
I hi ha un risc que convé dir clar: el vídeo produeix una sensació d’aprenentatge molt superior a l’aprenentatge real. Mirar algú que ho fa bé és agradable i tranquil·litzador. Fer-ho tu, no tant. Mirar un vídeo a doble velocitat mentre dines no és repassar; és tenir soroll de fons amb la consciència tranquil·la.
Els apunts: tornar-hi de pressa
Els apunts —o el llibre, o el resum que t’has fet tu— són imbatibles en el segon tipus de repàs. Pots saltar directament al punt que t’interessa, comparar dues coses posant-les una al costat de l’altra i llegir només les tres línies que necessitaves. Cap altre suport permet això.
A més, llegir exigeix més esforç mental que mirar, i el que costa una mica es fixa millor: un apunt et fa reconstruir la idea al cap, un vídeo te la serveix ja muntada.
El que els apunts no fan és mostrar-te el moviment. Descriure amb paraules una configuració amb sis opcions a la pantalla és possible, però ineficient. I tampoc no et diuen si el que has llegit ho saps aplicar.
Els qüestionaris: mesurar, no aprendre
Aquí hi ha el malentès més estès de tots. Molta gent fa preguntes creient que està estudiant. Un qüestionari no és una classe: és un termòmetre. No et posa el coneixement al cap, et diu quina temperatura tens.
Això no li treu valor, al contrari: és la informació més útil del procés, perquè és l’única que no depèn de la teva percepció. Ara bé, el valor d’un qüestionari no és el resultat, és el que fas amb els errors. Una pregunta fallada que mires i deixes enrere no serveix de res; una que et fa dir «ah, jo confonia aquestes dues coses» val per vint d’encertades.
La comparativa, criteri a criteri
|
Criteri |
Apunts |
Vídeos |
Qüestionaris |
|---|---|---|---|
|
Per a què són millors |
Fixar i consultar |
Entendre i veure fer |
Comprovar i diagnosticar |
|
Velocitat per tornar a un punt |
Molt alta |
Baixa |
No aplica |
|
Esforç mental que exigeixen |
Alt |
Baix |
Molt alt |
|
Mostren el procediment |
Limitadament |
Molt bé |
Gens |
|
Sensació que produeixen |
Neutra |
De domini |
D’inseguretat |
|
Risc principal |
Llegir sense entendre |
Confondre mirar amb saber |
Memoritzar respostes |
|
Millor moment del procés |
Tot el procés i el final |
Inici de cada tema |
Abans i després d’estudiar |
Fixa’t en la fila de la sensació, perquè explica moltes decisions dolentes. Tendim a repassar amb el suport que ens fa sentir bé, i el que ens fa sentir bé sol ser el que menys ens està ensenyant en aquell moment.
Idea clau
El suport correcte no depèn del teu gust sinó de la pregunta que et fas: si la pregunta és «per què funciona així?» toca vídeo o explicació, si és «com era exactament?» toquen apunts, i si és «ho sé de veritat?» toquen preguntes.
L’ordre que estalvia més temps
La majoria de gent repassa en aquest ordre: primer torna a mirar tot el material i, si li queda temps, fa preguntes al final. És l’ordre exactament invers al que funciona.
Prova aquest cicle, que és el que veig donar millors resultats:
- Comença comprovant: fes preguntes d’un bloc abans de repassar-lo. Perdràs vint minuts i guanyaràs un mapa del que realment et falta.
- Classifica els errors per causa: no ho sabia, ho sabia però he llegit malament l’enunciat, o ho sé però no ho sé fer amb l’eina. Són tres problemes diferents amb tres solucions diferents.
- Ataca només el primer grup amb explicació: vídeo o classe per al que no entenies. És on el vídeo val cada minut.
- Converteix el que has entès en tres línies teves: aquí neixen els apunts que després consultaràs. Els apunts que serveixen són els que has escrit tu després d’equivocar-te.
- Torna a comprovar uns dies més tard: no l’endemà. Si ho recuperes passats uns dies, ja no és sort.
Fixa’t que en aquest cicle cada suport apareix una sola vegada i amb una funció clara. Això és el contrari de repassar tres vegades el mateix tema amb tres formats diferents, que dona sensació de feina però és, en gran part, feina duplicada.
Error habitual
Repassar el que ja domines perquè és agradable i ajornar el que et costa perquè no ho és; si en acabar una sessió de repàs et sents bé i no has descobert cap forat, probablement no has repassat, has fet una ronda de confirmació.
Per què això importa especialment a l’ACTIC
Perquè la prova no et demana recitar, et demana resoldre amb l’ordinador al davant. I l’enunciat que et trobaràs gairebé segur que no l’has vist mai amb aquelles paraules.
El que sí que hauràs vist és la manera de plantejar-lo. Darrere de moltes preguntes que semblen diferents hi ha la mateixa idea de fons repetida amb una altra disfressa. Quan repasses només acumulant material, això no ho veus. Quan repasses comprovant i classificant errors, comença a aparèixer sol: t’adones que les tres coses que has fallat aquesta setmana fallaven pel mateix motiu.
Aquest és el salt que separa saber-se un temari de saber resoldre’l, i no depèn del format que triïs. Depèn de si el teu repàs inclou algun mecanisme que et porti la contrària.
Llavors, per on començo?
Si has de triar-ne un de sol perquè el temps se t’acaba, comença per les preguntes. No perquè ensenyin —ja hem dit que no ensenyen—, sinó perquè són l’única eina que et diu on posar les hores que et queden, i decidir bé on les poses val més que qualsevol material.
Si tens temps, no cal triar: fes servir els tres, però cadascun per a la seva feina i una sola vegada per tema. Vídeo per entendre, apunts per fixar i consultar, preguntes per comprovar.
I sí, jo produeixo els tres formats, així que la meva opinió no arriba neta. Precisament per això et dic el que no ven gaire: el suport importa menys que l’ordre. Un mal repàs amb bon material et deixa igual de despistat, i un bon repàs amb material modest et pot deixar perfectament preparat.
Al curs ACTIC online combinem els tres formats perquè cadascú els faci servir segons li vagi millor; i si prefereixes els apunts en paper, els tens a la nostra botiga de llibres del temari. Per qualsevol dubte, escriu-nos pel formulari de contacte.
