Començo per on molts articles com aquest acaben, i amb una frase que a algú del meu sector li semblarà una imprudència: hi ha tests ACTIC gratuïts que són bons. No mediocres ni acceptables. Bons.
Ho dic perquè és cert i perquè, si no ho digués, tot el que vingui després no valdria res. Quan algú que ven formació comença dient que el gratuït no serveix, ja saps cap on va l’article abans de llegir-lo.
El que sí que et diré és una altra cosa: pagar i no pagar no compren el mateix, i la diferència no és la quantitat de preguntes. Si algú t’intenta convèncer amb el nombre de preguntes del seu banc, t’està venent la part barata del negoci.
Què és, exactament, un test gratuït
Sota l’etiqueta «tests ACTIC gratuïts» hi conviuen coses molt diferents, i val la pena separar-les abans de valorar res.
Hi ha materials d’origen conegut: qüestionaris publicats per centres, formadors identificables o administracions. Solen ser fiables, encara que sovint siguin pocs.
Hi ha material compartit entre alumnes: apunts, PDFs i qüestionaris que circulen de mà en mà. Aquí la qualitat és una loteria. N’hi ha de molt bons i n’hi ha amb errors que es propaguen durant anys perquè ningú els corregeix.
I hi ha tests fets per omplir: bateries generades ràpidament i sense revisió. Es reconeixen de seguida perquè les respostes no s’expliquen i els enunciats es repeteixen amb variacions mínimes.
El que un bon test gratuït t’aporta de veritat
Et permet comprovar-te sense pagar, que no és poc. Et dona una idea del tipus de preguntes, et serveix per detectar dues o tres àrees on estàs clarament fluix i, si el fas amb honestedat, et diu la cosa més important de totes: si necessites o no necessites ajuda.
Per a un cert perfil, amb això n’hi ha prou. Ho desenvolupo més avall, però avanço la conclusió: si ja treballes amb solvència digital i vas a un nivell que t’encaixa, no cal que et gastis els diners.
El que sol fallar
Els punts febles del material gratuït no són els que la gent es pensa. Rarament és que estigui malament escrit; normalment és que està incomplet, desordenat o desactualitzat.
Falta cobertura: hi ha el que era fàcil de fer i falta el que costa. Falta ordre: tens cent preguntes soltes i ningú t’ha dit quines van primer. Falta explicació: et diu que has fallat, no per què. I falta data: una pregunta sobre una opció de menú que ja no existeix no només no ensenya, sinó que desensenya.
Què compres, exactament, quan pagues
Aquesta és la pregunta que hauries de fer-li a qualsevol plataforma, inclosa la meva. I la resposta honesta no és «més preguntes».
- Selecció. Algú ha decidit què entra i què no. Descartar contingut irrellevant t’estalvia més hores que afegir-ne.
- Ordre. Un itinerari que et diu per on comences, què ve després i quan pots donar un bloc per tancat.
- Explicació. Cada resposta amb el seu perquè, escrit de manera que et serveixi també per a la pregunta següent.
- Actualització. Algú que revisa el material quan canvien les eines i corregeix una errada quan la hi comuniques.
- Feedback. Algú que mira el que fas i et diu on falles, cosa que un test automàtic no pot fer amb els procediments.
- Resposta a dubtes. Un lloc concret on preguntar i algú que respon amb nom i cognoms.
- Responsabilitat. Si hi ha una errada, hi ha algú a qui reclamar-la. En un PDF anònim, no.
Fixa’t que de les set coses, només una té a veure amb el contingut. Les altres sis són metodologia i servei. Aquí és on hauria de ser la diferència de preu, i quan no hi és, el preu no està justificat.
La comparativa, criteri a criteri
|
Criteri |
Tests gratuïts |
Plataforma de pagament |
|---|---|---|
|
Cost econòmic |
Nul |
Mitjà |
|
Hores teves de cerca i selecció |
Altes |
Prop de zero |
|
Explicació de cada resposta |
Poc habitual |
Hauria de ser sempre |
|
Cobertura completa del temari |
Irregular |
Exigible |
|
Data d’actualització visible |
Rara |
Exigible |
|
Resposta als teus dubtes |
Cap |
Depèn del centre |
|
Seguiment del teu progrés |
El fas tu |
Automàtic i revisable |
|
A qui reclames una errada |
A ningú |
A una persona concreta |
Idea clau
El contingut no és el que es paga, perquè el contingut és a tot arreu i sovint és gratuït. El que es paga és selecció, ordre, explicació, actualització i algú responsable al darrere. Si una plataforma no et dona això, efectivament no et cal, per barata que sigui.
En quin perfil encaixa cada opció
Quan no et cal pagar res
Llegeix això amb sinceritat, perquè és el llistat que et pot estalviar diners.
Si utilitzes l’ordinador amb naturalitat cada dia, si has fet un test seriós i només se’t resisteixen dues coses concretes, si tens marge de calendari i si ja has demostrat que saps estudiar sol, el material gratuït més una bona bateria de preguntes és probablement tot el que necessites.
També hi ha un cas menys evident: quan el que et falta no és aprendre sinó recordar. Qui ja va estudiar això fa temps treu molt més profit d’un test que d’un curs.
Quan pagar surt a compte
Quan el problema no és la falta de material sinó la falta de criteri per triar-lo. Quan no saps per què falles i cap test t’ho explica. Quan tens data propera i no et pots permetre setmanes de proves i errors. I quan vas a nivell mitjà o avançat i necessites aplicar, no reconèixer.
En aquests casos, el que pagues no és contingut: és temps teu i risc reduït. Si el càlcul et surt a favor, endavant. Si et surt en contra, no ho facis.
El camí mixt, que és el que veig funcionar més
Comença gratis. Fes un test seriós, mira on estàs i treballa pel teu compte durant dues o tres setmanes. Al final tindràs una llista molt concreta del que se’t resisteix.
Amb aquesta llista a la mà, si decideixes pagar ja saps què estàs comprant i pots comprovar si t’ho donen. Pagar sense saber què et falta és la manera més fàcil de pagar per repassar el que ja sabies.
Compte!
Un banc de vint mil preguntes fa un efecte espectacular en una pàgina de vendes i un efecte molt discret un dimarts a les deu de la nit. El volum és el criteri més fàcil d’inflar i el menys relacionat amb aprendre: comprova sempre si les respostes s’expliquen abans de mirar quantes n’hi ha.
El matís que cap comparativa recull
Hi ha una diferència entre gratuït i de pagament que no es veu en cap taula, i és qui assumeix la feina de decidir.
Quan estudies amb material gratuït, tu ets alhora l’alumne i el responsable del curs. Has de trobar el material, jutjar si és fiable sense tenir encara el criteri per jutjar-lo, ordenar-lo i decidir quan una cosa està prou treballada. És una feina real que consumeix energia i que no deixa rastre.
I hi ha un segon matís, més de fons. Fer moltes preguntes soltes entrena a reconèixer preguntes; entendre el criteri que hi ha darrere entrena a resoldre’n de noves. L’ACTIC no repeteix preguntes, repeteix maneres de plantejar-les. Un test gratuït t’ensenya casos, i el que necessites és veure què tenen en comú, cosa que rarament ve escrita al costat de la resposta correcta.
Llavors, val la pena pagar?
Depèn de què t’estiguin cobrant, i ara ja tens els criteris per comprovar-ho.
Si el que et venen és accés a preguntes, no. Les preguntes es troben. Si el que et venen és un mètode, una persona responsable, contingut revisat i algú que et digui si vas bé, aleshores sí que hi ha alguna cosa que no obtindràs gratis.
I assumint que formo part del bàndol que cobra —biaix reconegut—, et diré igualment el que penso: la majoria de gent que suspèn no ho fa per falta de preguntes. Suspèn per estudiar desordenadament, per no practicar amb l’ordinador o per no haver detectat a temps què no sabia. Cap d’aquestes tres coses es resol comprant volum.
Si el gratuït t’ho resol, no gastis. I si no t’ho resol, mira abans de pagar si el que et venen ho resol de veritat.
