Fes un exercici abans de continuar llegint: si haguessis de dissenyar tu el curs que et prepara per a l’ACTIC, què hi posaries? La majoria de gent respon «vídeos i molts tests». No està malament com a punt de partida, però es queden dos passos abans d’on hauria d’arribar la resposta.
Aquest article no és una comparativa. És una llista d’elements amb la seva funció pedagògica, perquè el que fa bo un curs no és tenir-ho tot, sinó que cada peça respongui una pregunta concreta sobre el teu aprenentatge. Un curs amb sis elements ben travats prepara més que un amb dotze que no saben què fan allà.
Ho escric sabent que és un article incòmode de publicar per a algú que té una acadèmia, perquè és una llista d’exigències que després se’m poden aplicar. Em sembla just que sigui així.
Els elements que ha de tenir i per què
Un programa llegible i actualitzat
El primer que hauries de poder veure és el mapa: quines competències es treballen, en quin ordre i què es dona per assolit en cadascuna. No un índex decoratiu, sinó una estructura que et permeti saber on ets en tot moment.
La seva funció és orientar. Quan no saps quant et queda, l’esforç es fa molt més pesat, i la sensació de camí infinit és una de les causes d’abandonament més freqüents.
L’actualització és inseparable d’això. Un curs que no es revisa no és neutre: et fa perdre temps ensenyant-te camins que ja no existeixen.
Explicacions que van del concepte al procediment
Un bon curs explica primer per què una cosa funciona així i després com es fa. Aquest ordre no és un caprici acadèmic: és el que et permetrà resoldre la variant que no has vist.
Si només et donen el procediment, tindràs una recepta. Les receptes funcionen mentre l’enunciat s’assembli al que t’han ensenyat i es trenquen quan canvia el context. Si només et donen el concepte, sabràs de què va però no ho sabràs fer, i l’ACTIC és una prova pràctica.
Pràctica amb l’ordinador, no només davant de la pantalla
Aquest element és el que més es descuida i el que més pesa. Mirar com algú fa una operació produeix una sensació de comprensió molt convincent i molt enganyosa; fer-la tu produeix aprenentatge.
Per tant, un curs hauria d’incloure exercicis que t’obliguin a obrir les eines i produir alguna cosa: un document amb una estructura concreta, un full amb uns càlculs determinats, una cerca amb uns criteris. La funció d’aquests exercicis és transformar el reconeixement en execució.
Comprovació que t’explica el perquè
Les preguntes són l’instrument de mesura, i el seu valor no està en el nombre sinó en el que passa després de respondre-les. Una pregunta que et diu «incorrecte» i calla t’ha donat una nota. Una que t’explica per què la teva opció era falsa t’ha donat una classe.
La funció d’aquest element és el diagnòstic: dir-te on has de tornar. Sense això, l’estudi es converteix en una repassada uniforme de tot, que és la manera més cara possible de fer servir el temps.
Simulacres en condicions realistes
Un simulacre no és un test més llarg. És un assaig complet: temps limitat, sense consultar res, d’una tirada.
La seva funció és entrenar dues coses que no s’entrenen estudiant: la gestió del rellotge i la gestió del bloqueig. Saber què faràs quan et trobis una pregunta que no entens és una competència en si mateixa, i s’aprèn practicant-la, no llegint-la.
Correcció humana en algun punt del recorregut
No cal que un curs tingui un tutor pendent de tu cada dia; molta gent no ho necessita ni ho faria servir. El que sí que hauria d’haver-hi és algú capaç de mirar el que has fet i dir-te el que tu no veus.
Aquesta és la funció que cap sistema automàtic cobreix del tot. Un corrector automàtic detecta que el resultat no coincideix; una persona detecta que hi has arribat per un camí que et fallarà a la propera. I fa també la part més delicada: dir-te que encara no estàs a punt quan tu creus que sí.
Transparència sobre qui ho ha fet i quan
L’últim element no és pedagògic, és de confiança, i el 2026 pesa més que abans. Has de poder saber qui ha creat el material, quan es va revisar i quin paper hi juguen les eines automàtiques.
Fer servir IA per produir esborranys, exemples o variants de preguntes és perfectament raonable i jo mateix la faig servir. El que no és raonable és publicar-ho sense que una persona amb criteri ho hagi verificat, perquè el material formatiu té una característica cruel: un error passa desapercebut fins que algú l’estudia i el memoritza.
|
Element |
Senyal que hi és de veritat |
Senyal que és decoratiu |
|---|---|---|
|
Programa |
Estructura visible amb fites clares |
Llista de títols sense ordre |
|
Explicacions |
Concepte i després procediment |
Només passos a seguir |
|
Pràctica |
Exercicis que has de produir tu |
Vídeos per mirar i prou |
|
Comprovació |
Justificació de cada resposta |
Marcador d’encerts |
|
Simulacres |
Temps limitat i sense consultes |
Test llarg amb el temari obert |
|
Correcció |
Algú revisa el que has fet |
Correcció automàtica i prou |
|
Transparència |
Autoria, dates i ús d’IA explicats |
Cap informació disponible |
Idea clau
Cada element d’un curs hauria de respondre una pregunta diferent: què he d’estudiar, per què funciona així, com es fa, ho sé fer, aguanto en condicions de prova i què estic fent malament sense adonar-me’n. Si dos elements responen la mateixa pregunta, un dels dos sobra.
El que no cal que hi sigui
Val la pena dir també què no aporta gaire, encara que quedi bé a la fitxa del producte.
- Volum per volum. Més hores de vídeo o més preguntes no milloren res si no cobreixen situacions noves. Sovint només allarguen el camí.
- Certificats interns del propi curs. Serveixen per a la motivació, però no acrediten res davant de ningú. L’acreditació és la que dona la prova oficial.
- Sistemes de punts i insígnies. Poden ajudar a mantenir l’hàbit, però no substitueixen saber en quin punt real estàs.
- Materials duplicats en tres formats. El mateix contingut en vídeo, apunts i resum sense funcions diferenciades no és riquesa, és feina repetida per a tu.
- Actualitzacions cosmètiques. Canviar el disseny no és actualitzar el contingut, encara que la data es mogui.
No dic que aquestes coses siguin dolentes. Dic que no són el que decideix si aproves, i que no haurien de pesar gaire quan comparis.
Error habitual
Buscar el curs que ho tingui tot en comptes del que tingui el que et falta a tu. Si el que necessites és pràctica dirigida i acabes en un curs amb quinze hores d’explicacions magnífiques, hauràs pagat per la part que ja tenies resolta. Comença per identificar el teu forat i després mira quins elements el tapen.
Com fer servir aquesta llista
No la facis servir com una casella de verificació per descartar cursos. Fes-la servir per fer preguntes concretes i per saber què estàs comprant.
I un cop dins, fes-la servir amb tu mateix. Si el curs té els set elements però tu només consumeixes els vídeos i mai fas els exercicis ni els simulacres, el curs no està incomplet: l’estàs fent servir a mitges. Aquest és, de llarg, el problema més comú, i cap plataforma el pot resoldre per tu.
Llavors, què hauria d’incloure un bon curs ACTIC el 2026?
Resumit en una frase: contingut actualitzat i ordenat, explicacions que van del perquè al com, pràctica real, comprovació amb justificació, assaig en condicions, una persona responsable al darrere i prou transparència perquè puguis verificar tot això abans de pagar.
Fixa’t que a la llista no hi ha res espectacular ni cap tecnologia nova. Són set coses avorridament clàssiques, i la raó és senzilla: el que fa que aprenguis no ha canviat gaire, encara que les eines sí que ho hagin fet.
Sé que escric això des d’una posició que no és neutra, i prefereixo dir-ho que dissimular-ho. Però la llista no la vaig inventar per justificar el que faig: la faig servir per decidir què hem de millorar, i encara hi ha punts on no arribem on m’agradaria. Si la fas servir amb qualsevol curs, inclòs el meu, hauràs comprat molt millor del que compra la majoria.
Aquests són, precisament, els criteris que hem intentat aplicar al nostre curs ACTIC online. Si vols comprovar-ho amb detall abans de decidir-te, escriu-nos pel formulari de contacte i responem qualsevol dubte.
