«Tenim més de 3.000 preguntes.» És un dels reclams que més es repeteixen quan busques material per preparar l’ACTIC, i entenc perfectament per què funciona: és una xifra, es pot comparar i sembla objectiva. Si un lloc n’ofereix tres mil i un altre vuit-centes, la conclusió sembla immediata.
El problema és que aquesta comparació mesura una cosa que no és la que decidirà si aproves. Una bateria de preguntes és un instrument de mesura, no un material d’aprenentatge. Comptar preguntes per saber si una preparació és bona s’assembla a comptar termòmetres per saber si un hospital cura bé.
En aquest article vull separar dues funcions que es barregen molt sovint: el temari ensenya i les preguntes comproven. Quan cadascuna fa la seva feina, es potencien. Quan es confonen, es perden setmanes senceres amb la sensació agradable d’estar estudiant molt i el resultat de no estar avançant gens.
Dues eines amb funcions diferents
Què fa realment el temari
El temari és on hi ha el contingut: què és cada cosa, per què funciona així, com es relaciona amb la resta i com es fa a la pràctica. És l’únic lloc on pots construir una idea completa d’un concepte, amb el seu context i els seus límits.
Té una característica que sembla un defecte i és una virtut: és lent. Llegir o mirar una explicació sencera costa més que respondre vint preguntes seguides, i aquest cost és precisament el que fa que la informació s’assenti.
També és el material que et permet veure el mapa. Quan estudies un bloc complet, entens que hi ha una lògica que travessa els diferents apartats. Aquesta visió de conjunt no apareix mai contestant preguntes soltes, per moltes que en facis.
Què fa realment una pregunta
Una pregunta no t’ensenya res per si mateixa. El que fa és posar a prova un coneixement que ja hauries de tenir i retornar-te una informació valuosíssima: si el tens o no el tens.
Aquesta informació és el veritable producte d’un test. No l’encert, sinó el diagnòstic. Si fas cinquanta preguntes i n’encertes quaranta, el valor no són les quaranta encertades —aquestes només confirmen el que ja sabies—, són les deu que has fallat i, encara més, les que has encertat dubtant.
Hi ha un segon valor real, i és l’entrenament del format. Acostumar-te a com es formulen els enunciats, a llegir amb atenció i a gestionar el temps és una habilitat en si mateixa. Una persona que domina el contingut però mai s’ha enfrontat al format hi perd punts innecessàriament.
Per què el nombre de preguntes explica tan poc
Fixa’t en aquest detall: una bateria de tres mil preguntes es pot construir de dues maneres molt diferents.
La primera és cobrir tot el ventall de competències amb variacions reals, amb distractors que corresponen a errors que la gent comet de veritat i amb una justificació que explica per què la resposta correcta ho és. Això és caríssim de fer i cada pregunta aporta alguna cosa.
La segona és agafar tres-centes preguntes i multiplicar-les canviant l’ordre de les opcions, reformulant l’enunciat i fent variants cosmètiques. El resultat també diu «3.000» a la fitxa del producte. I l’alumne que les fa totes acaba amb la sensació d’haver treballat moltíssim i amb la mateixa cobertura que tenia a la pregunta tres-centes.
|
Criteri |
Estudiar el temari |
Fer bateries de preguntes |
|---|---|---|
|
Funció principal |
Construir coneixement |
Comprovar-lo i detectar buits |
|
Què et diu quan falles |
El perquè, si està ben explicat |
Que has fallat |
|
Cobertura de competències |
Completa i ordenada |
La que hagi decidit qui les ha fet |
|
Sensació de progrés |
Baixa a curt termini |
Alta i immediata |
|
Risc principal |
Llegir sense comprovar mai |
Encertar sense entendre |
|
Valor de la quantitat |
Alt fins a cobrir el programa |
Decreix molt de pressa |
|
Millor moment d’ús |
Al principi i quan apareix un buit |
Al final de cada bloc i abans de la prova |
Idea clau
El nombre de preguntes no és un indicador de qualitat: el que compta és quantes situacions diferents cobreixen i si t’expliquen per què falles. Cinquanta preguntes ben construïdes amb justificació valen més que mil variants de la mateixa idea.
Com fer servir les preguntes de manera diagnòstica
Aquí és on hi ha la diferència pràctica entre qui millora i qui només acumula intents. Et proposo tres moments d’ús.
Abans d’estudiar un bloc
Fes una tanda curta del bloc que encara no has tocat i assumeix que la faràs malament. No és una avaluació, és un sondeig. El que busques és descobrir quin tipus de coses et preguntaran i quins conceptes ni tan sols et sonen.
Aquesta pràctica té un efecte col·lateral molt útil: quan després llegeixis l’explicació, la llegiràs buscant respostes concretes en comptes de passar-hi els ulls per sobre.
Just després d’estudiar un bloc
Aquest és l’ús clàssic i el més productiu. L’objectiu no és treure bona nota, és detectar la distància entre «em sona» i «ho sé fer».
La regla que et recomano és senzilla: cada error i cada encert dubtós es converteix en una anotació. Si no anotes res, la pregunta fallada no t’ha servit de res, perquè d’aquí a dues setmanes la tornaràs a fallar exactament igual.
Les últimes setmanes
Aquí sí que té sentit fer volum, i molt. En aquesta fase ja no busques aprendre conceptes nous, busques automatitzar, guanyar velocitat i acostumar-te a decidir amb el rellotge corrent.
També és el moment de fer simulacres complets i seguits, sense pauses i sense consultar res. Fer trenta preguntes amb el temari obert al costat és un exercici perfectament vàlid per estudiar, però no et diu absolutament res sobre com aniràs el dia de la prova.
El que hi ha darrere de tota pregunta
Hi ha una raó de fons per la qual acumular preguntes dona menys rendiment del que sembla, i té a veure amb com funciona una prova com aquesta.
L’ACTIC no repeteix preguntes: repeteix maneres de plantejar-les. La pregunta concreta que et sortirà probablement no l’has vista mai, i no l’hauries vista encara que n’haguessis fet deu mil. El que sí que has vist —si has estudiat bé— és l’estructura del raonament que demana.
Posa-hi un exemple qualsevol. Una pregunta sobre com desar un document perquè el pugui obrir algú amb un altre programa, una altra sobre quin format triar per publicar una imatge en una pàgina web i una tercera sobre com exportar unes dades perquè les llegeixi una altra aplicació semblen tres preguntes diferents. De fet són la mateixa: quina és la conseqüència de triar un format i qui podrà fer-ne servir el resultat. Qui ha entès això les resol totes tres. Qui n’ha memoritzat dues, en resol dues.
Per això insisteixo tant en la comprensió. No perquè memoritzar sigui dolent —ja et dic que memoritzar té el seu paper i m’hi dedicaré un altre dia—, sinó perquè memoritzar sense entendre és una estratègia que aguanta fins que apareix la primera variant, i sempre n’apareix alguna.
Error habitual
Repetir la mateixa bateria de preguntes fins a encertar-les totes i confondre aquesta nota amb estar preparat. El que has entrenat no és la competència, és el record d’aquell test concret: canvia la formulació i el resultat cau. Si repeteixes un test, fes-ho passades unes setmanes i sense mirar les respostes anteriors.
Llavors, què prepara millor l’ACTIC?
Si em demanes que triï, trio el temari, i no per corporativisme professional. Trio el temari perquè les preguntes són inútils sense res a comprovar, mentre que el temari sol —encara que no sigui l’ideal— almenys deixa coneixement.
Però la resposta honesta és que la pregunta torna a estar mal plantejada, perquè no competeixen. La proporció que veig funcionar més sovint és dedicar aproximadament dos terços del temps a entendre i practicar amb l’ordinador, i un terç a comprovar-te. I aquest terç no és temps sobrant: és el que et diu on has de tornar.
Una última cosa, i és potser la més important de tot l’article. Si tries un material amb preguntes, mira’n una abans de decidir res. No et fixis en l’enunciat, fixa’t en què passa quan et diu si has encertat o no. Si no t’explica el perquè, no has comprat preguntes: has comprat un marcador.
Si vols un temari ben estructurat i no només preguntes soltes, el tens al curs ACTIC online d’acTIC.online, i també en format llibre a la nostra botiga de llibres del temari. Per qualsevol dubte sobre quin encaixa amb el teu nivell, escriu-nos pel formulari de contacte.
