«Tenim més de 5.000 preguntes.» «Tenim 10.000 preguntes.» «Preguntes il·limitades.»
Aquests missatges impressionen. I entenc per què: si estàs preparant l’ACTIC, sembla lògic pensar que com més preguntes facis, millor estaràs preparat.
💡 Però ha canviat una cosa
Amb la intel·ligència artificial, generar quantitat ja és molt fàcil. Per tant, el nombre de preguntes diu menys que abans.
Avui pots generar milers de preguntes en molt poc temps
No és cap secret. Una IA pot crear preguntes tipus test, distractors, explicacions, variacions i casos pràctics. I pot fer-ho molt ràpidament.
Per tant, tenir un banc enorme ja no garanteix una gran inversió pedagògica. Potser sí. Però no ho podem saber només pel número.
Què miraria jo?
No quantes. Sinó: quantes són realment bones?
- Quantes estan revisades?
- Quantes cobreixen continguts diferents?
- Quantes tenen un bon feedback?
- Quantes corresponen exactament al nivell?
- Quantes s’han actualitzat?
- Quantes avaluen comprensió i no només memòria?
Aquestes preguntes són més interessants.
Una pregunta bona necessita feina
Ha de tenir un objectiu. Ha de saber què avalua. El context ha de ser suficient. Les opcions incorrectes han de tenir sentit. La correcta ha de ser justificable. I l’explicació ha d’ajudar l’alumne.
Això no es resol simplement dient «genera 500 preguntes sobre ACTIC mitjà».
El problema de la repetició disfressada
⚠️ Compte!
Una persona comparteix un fitxer. Una empresa comparteix un fitxer. Una escola comparteix un fitxer. Un ajuntament comparteix un fitxer. Quatre preguntes… que potser avaluen exactament el mateix.
Això infla la quantitat. No necessàriament la cobertura.
I l’alumne ho nota tard
Quan fas moltes preguntes semblants, millores ràpidament. Això dona confiança. Però després arriba una pregunta nova que combina dos conceptes, i costa molt més.
Aquí veus si havies après el criteri o només el patró.
No estic en contra dels bancs grans
Nosaltres també volem oferir molta pràctica. És útil, especialment quan ja tens una base. Però la quantitat ha d’arribar després de la qualitat.
💬 La meva preferència
Prefereixo 50 preguntes bones, revisades i amb feedback que 500 preguntes automàtiques sense control.
La curació és el filtre
Aquesta és la feina important: eliminar duplicades, corregir ambigüitats, ajustar el nivell, equilibrar les àrees, millorar explicacions, descartar preguntes que no aporten.
Això és el que converteix un banc automàtic en un material formatiu.
Les plataformes noves han de demostrar alguna cosa més que volum
Amb les eines actuals, crear un banc enorme és relativament accessible. Per això jo miraria:
- Qui ho revisa?
- Hi ha un formador especialitzat i una persona responsable?
- Es publiquen correccions?
- Hi ha metodologia?
- Les preguntes estan integrades amb explicacions i pràctica?
Això em dona molta més informació sobre la qualitat.
Com ho treballem a acTIC.online?
Les preguntes són una part de la preparació, no l’única. Primer intentem que entenguis. Després que practiquis. Després que responguis. I quan falles, l’objectiu és que l’error et serveixi.
La IA pot ajudar-nos a generar propostes i variacions. Però el valor no és prémer «generar». El valor és decidir què queda.
Quantes preguntes necessites?
No hi ha una xifra màgica. Pots fer 2.000 preguntes i continuar amb mancances, o fer-ne moltes menys i tenir una base molt sòlida. Jo miraria:
- Si has treballat totes les àrees.
- Si entens els errors.
- Si les preguntes noves et continuen sortint bé.
- Si pots justificar les respostes.
- Si els resultats són estables.
Això et diu molt més que el comptador.
La meva recomanació
Quan vegis una plataforma que destaca sobretot el nombre de preguntes, no ho descartis. Pot ser molt bona. Però investiga una mica més: pregunta per la qualitat, la revisió i la metodologia.
📌 Recorda
La IA ha fet que generar sigui barat. El que continua sent valuós és revisar bé.
