Aquesta comparació la puc fer amb un avantatge poc habitual: he escrit els llibres de preparació de l’ACTIC i gravo les videoclasses. Conec les dues cuines, i sé què costa cada plat.
I precisament per això no et diré que un dels dos suports sigui millor. Seria una afirmació còmoda i falsa. El que sí que et diré és una cosa que gairebé mai apareix a les descripcions dels productes: el llibre i el vídeo no competeixen, perquè no s’utilitzen al mateix moment del procés.
Quan algú em pregunta «llibre o videoclasses?», el que realment m’està preguntant és «per on començo i què em cal comprar». I la resposta depèn de quin sigui el teu problema ara mateix: entendre, recordar o fer.
Dos suports, dues operacions mentals diferents
Sembla senzill, però convé analitzar-ho bé, perquè aquí hi ha la clau de tot l’article.
Llegir i mirar no exigeixen el mateix. Llegir és una activitat que has de sostenir tu: si et despistes, la lectura s’atura. Mirar un vídeo continua sense tu, i aquesta diferència, que sembla menor, ho canvia gairebé tot.
El llibre: consulta, profunditat i control del ritme
Un llibre té tres avantatges que no depenen de com de bo sigui l’autor, sinó del format mateix.
El primer és la velocitat de consulta. Tornar a un punt concret és qüestió de segons: índex, pàgina, ja hi ets. En un vídeo, tornar a un detall vol dir recordar en quina lliçó era i arrossegar la barra fins a trobar-ho.
El segon és el control del ritme. Llegint, aturar-te per pensar no té cap cost. En un vídeo has de prémer una pausa, i encara que sembli el mateix no ho és: la reproducció empeny a seguir endavant encara que no hagis entès el que acaba de passar.
El tercer és la densitat. En un llibre hi cap molta més informació per minut de dedicació. Quan escrius, elimines les repeticions, les mostres i les pauses que en una explicació parlada són naturals i necessàries.
A canvi, el llibre té un límit clar: explica els procediments, no els mostra. Descriure amb paraules una seqüència de passos dins d’una aplicació és possible, però és el que més esforç exigeix al lector i el que pitjor envelleix, perquè les interfícies canvien.
La videoclasse: procediment, veu i context
El vídeo guanya on el llibre pateix. Veure algú fer una operació amb l’ordinador —ordenar dades, aplicar un format condicionat, configurar una opció de privadesa— t’estalvia una traducció mental que llegint has de fer tu sol.
Té un segon avantatge que valoro molt com a docent: la veu transmet jerarquia. Quan explico, es nota el que és important i el que és accessori pel to, per on m’aturo i per què repeteixo. Un text pot marcar-ho amb negreta, però no és igual d’eficaç.
I té un tercer avantatge purament pràctic: baixa la barrera d’entrada. Hi ha dies en què no tens energia per llegir vint pàgines, però sí per mirar una explicació de deu minuts. Un dia de vídeo val infinitament més que un dia de no estudiar.
El seu punt feble és el mateix que el fa còmode. Mirar és fàcil, i el que és fàcil enganya: pots acabar una lliçó convençut d’haver-ho entès tot i no ser capaç de reproduir-ne ni el primer pas. Mirar un vídeo a doble velocitat mentre dines és una manera molt eficient de no assabentar-se de res.
La comparativa, criteri a criteri
|
Criteri |
Llibre |
Videoclasses |
|---|---|---|
|
Localitzar un detall concret |
Molt ràpid |
Lent |
|
Aprendre un procediment nou |
Costós |
Molt eficaç |
|
Control del ritme |
Total i sense fricció |
Requereix aturar-se |
|
Esforç que t’exigeix |
Alt |
Baix |
|
Risc de sensació falsa d’aprendre |
Baix |
Alt |
|
Envelliment quan canvia una eina |
Ràpid als procediments |
Ràpid a les captures |
|
Ús sense connexió |
Total |
Limitat |
|
Millor moment d’ús |
Consultar i aprofundir |
Entendre i veure fer |
Idea clau
La fila que hauries de mirar primer és la de l’esforç. El llibre et costa més i per això et fixa més; el vídeo et costa menys i per això et pot deixar amb la sensació d’haver après sense haver-ho fet. Cap dels dos és millor: el que has de decidir és quan et convé pagar l’esforç i quan et convé estalviar-te’l.
Què et convé segons quin sigui el teu problema
Aquesta és la manera útil de plantejar-ho. No et preguntis quin suport és millor; pregunta’t què et falla ara.
Si el teu problema és entendre
Vídeo, sense dubtar-ho. Quan una cosa no t’entra —una funció, una lògica de permisos, un procediment amb diversos passos— veure-la explicada per algú és molt més ràpid que llegir-la tres vegades.
Aquí el llibre juga en desavantatge, i ho diu qui els ha escrit. Hi ha explicacions que sobre paper ocupen dues pàgines i en vídeo es resolen en quatre minuts.
Si el teu problema és recordar
Llibre, o apunts en text. Per fixar i per repassar, el text guanya de llarg: repassar és passar ràpid per moltes coses i comprovar quines no reconeixes. Amb vídeos això és impracticable, perquè cada concepte queda enterrat dins d’una lliçó.
Si has estudiat amb vídeos, aquest és el moment de tenir apunts propis. Ho explico a l’ampliació del final.
Si el teu problema és fer
Cap dels dos. La resposta aquí és l’ordinador.
L’ACTIC és una prova pràctica, i el pas de «ho he entès» a «ho sé fer» no el fa cap suport per tu. Ni llegint ni mirant. El vídeo t’ensenya el camí, el llibre te’l recorda, però caminar el camí és una activitat que només compta si la fas tu, amb el teclat davant.
Recorda
Sigui quin sigui el suport que triïs, la regla és la mateixa: després de cada explicació, reprodueix-la tu sol i sense mirar. Si no ets capaç de fer-ho sense l’ajuda al davant, encara no ho saps fer, per clar que t’hagi semblat mentre t’ho explicaven.
El que no es veu a la comparativa
Hi ha un factor que decideix més que el suport, i és si el material està pensat com a itinerari o com a col·lecció.
Un llibre ben construït no és una acumulació de temes: té un ordre pensat, decideix què entra i què queda fora, i cada capítol es recolza en l’anterior. Una sèrie de videoclasses ben construïda tampoc és una llista de vídeos: sap què has vist abans i què ve després.
Quan qualsevol dels dos suports es fa sense aquest criteri, el resultat és el mateix: molt de contingut i poc rumb. He vist llibres gruixuts que no ordenen res i he vist plataformes amb centenars de vídeos on ningú sap per on comença.
I hi ha una raó de fons per la qual això importa tant en aquest examen concret. La prova no et tornarà a preguntar el cas que has estudiat, et preguntarà un altre cas construït amb la mateixa lògica. Veure aquesta lògica —què tenen en comú preguntes que semblen de temes diferents— és una feina d’ordre i de selecció, no de volum. Per això un material amb criteri, en qualsevol suport, val més que dos materials sense criteri.
Llavors, llibre o videoclasses?
Tots dos, però amb funcions clares i sense duplicar feina. Aquesta és la distribució que em sembla més sensata, i que faria servir jo mateix si m’hagués de preparar una cosa així avui.
Vídeo per arrencar cada bloc nou i per a tot allò que s’ha de veure fer. Llibre o apunts per consultar, fixar i repassar, que és on passaràs més temps del que et penses. Ordinador per practicar, sempre, i preguntes per comprovar si el que creus que saps aguanta.
El que no funciona és fer el recorregut sencer dues vegades: primer tots els vídeos i després tot el llibre. Això no és estudiar el doble, és estudiar dues vegades la part còmoda i ajornar la incòmoda, que és practicar.
I si només pots triar-ne un, la resposta honesta és que depèn de tu i no del suport. Si el teu punt de partida és baix i necessites que t’ho expliquin, vídeo. Si ja tens base i el que necessites és ordenar-la i tenir-la a mà, llibre, i probablement t’estalviaràs diners. Les dues respostes són correctes; la incorrecta és comprar els dos i no obrir cap dels dos.
Si finalment tries el llibre, el pots trobar a la nostra botiga de llibres del temari acTIC; si prefereixes les videoclasses, les tens dins el curs ACTIC online d’acTIC.online. Davant el dubte, també pots escriure’ns pel formulari de contacte i et diem quina opció s’ajusta més al teu cas.
