Imagina que ens asseiem una estona i m’expliques que tens la prova d’aquí a poques setmanes.
La primera cosa que et preguntaria seria aquesta:
Com t’estàs preparant?
No et preguntaria només quantes hores estudies.
Et preguntaria què fas durant aquestes hores.
Perquè moltes vegades el problema no és la falta d’esforç.
El problema és que l’esforç no està ben orientat.
Hi ha alumnes que estudien molt i arriben insegurs.
Altres estudien menys, però tenen un pla clar, entenen els continguts i saben detectar què els estan preguntant.
Per això, abans de parlar de si estàs preparat o no, jo revisaria amb tu els errors més habituals.
No per espantar-te.
Per evitar que els cometis.
Primer error: començar massa tard
Aquest és un dels errors més comuns.
Una persona s’inscriu a la prova, mira la data i pensa:
“Ja començaré la setmana que ve.”
Després passa una setmana.
I una altra.
Quan finalment comença, ja ha d’anar amb presses.
A partir d’aquí, tot es complica.
Mira videoclases massa ràpid.
No practica prou.
No revisa els errors.
I arriba a l’examen amb la sensació que ha vist moltes coses, però no les domina.
Si em diguessis que tens la prova d’aquí a un mes, et preguntaria:
Quantes hores reals pots dedicar-hi?
No quantes t’agradaria.
Quantes pots dedicar-hi de veritat.
A partir d’aquí, podríem veure si la data és realista.
De vegades sí.
De vegades no.
I no passa res.
És millor ajustar la data que arribar mal preparat.
Segon error: estudiar només amb preguntes
Aquest és, probablement, l’error que més veig.
L’alumne troba un qüestionari.
El fa.
Repeteix les preguntes.
Torna a repetir-les.
I arriba un moment que les respon molt bé.
Però les respon perquè les recorda.
No perquè entengui el concepte.
Això és perillós.
Pensa que a la prova et poden canviar l’enunciat.
Et poden canviar el context.
Et poden presentar dues opcions molt semblants.
O et poden preguntar el mateix concepte d’una manera completament diferent.
Si només has memoritzat la resposta, pots quedar-te bloquejat.
Per això jo sempre et diria:
Les preguntes són importants, però no poden ser el punt de partida.
Primer has d’entendre.
Després has de practicar.
I finalment has de fer simulacres.
En aquest ordre.
Tercer error: no revisar per què t’has equivocat
Fer preguntes i mirar només la puntuació serveix de poc.
Imagina que fas un test i treus un 62%.
La pregunta important no és només:
“Quantes n’he fallat?”
La pregunta important és:
“Per què les he fallat?”
Pot ser que no coneguis el concepte.
Pot ser que hagis llegit massa ràpid.
Pot ser que hagis confós dues opcions.
Pot ser que hagis respost per intuïció.
O pot ser que el concepte el tinguessis clar, però t’hagis precipitat.
Cada error necessita una solució diferent.
Si no coneixes el contingut, has de tornar a l’explicació.
Si llegeixes massa ràpid, has de treballar la interpretació dels enunciats.
Si confons conceptes, els has de comparar.
Si et precipites, has de canviar el ritme.
Per això, quan facis preguntes, no pensis només en la nota.
Pensa en què t’està ensenyant cada error.
Quart error: pensar que saber informàtica és suficient
Això també passa molt.
Una persona em diu:
“Jo treballo amb ordinadors cada dia. Segur que no tindré problema.”
Potser sí.
Però potser no.
Fer servir tecnologia cada dia no significa dominar tot el temari ACTIC.
Pots treballar cada dia amb documents i no utilitzar estils.
Pots enviar correus i no saber diferenciar bé quan convé un xat, un correu o una reunió.
Pots utilitzar el núvol i no tenir clara la diferència entre sincronització i còpia de seguretat.
Pots utilitzar intel·ligència artificial i no verificar les respostes.
Pots saber molta informàtica i, en canvi, no conèixer el tipus de pregunta de la prova.
Per tant, si em diguessis que tens molta experiència, jo no et diria que comencis des de zero.
Però sí que et recomanaria fer una revisió del temari.
Per veure què controles.
Què coneixes a mitges.
I què no treballes habitualment.
Cinquè error: preparar només les àrees que t’agraden
Tots tenim continguts que ens resulten més fàcils.
I altres que ens costen més.
És normal.
El problema és quan dediques gairebé tot el temps al que ja controles.
Per exemple, potser t’agrada treballar amb documents, presentacions o fulls de càlcul.
Però vas ajornant la seguretat, la programació, la fabricació digital o la resolució de problemes.
Això et dona una falsa sensació de progrés.
Estudies.
Avances.
Encertes preguntes.
Però només dins de la teva zona còmoda.
Jo et diria que facis just el contrari.
Comença identificant les àrees febles.
No cal que abandonis les que domines.
Però has de donar prioritat a les que et poden fer perdre més punts.
Sisè error: mirar moltes videoclases sense practicar
Aquest error és molt habitual en la formació online.
L’alumne entra al curs.
Mira una videoclasse.
Després una altra.
I una altra.
Al final del dia pensa:
“He avançat molt.”
Però potser només ha consumit contingut.
No l’ha treballat.
Una videoclasse et pot ajudar molt.
Especialment si l’explicació és clara, està ben estructurada i va al gra.
Però després has de fer alguna cosa amb el que has vist.
Pots prendre una nota.
Explicar-te el concepte amb les teves paraules.
Fer una activitat.
Respondre unes preguntes.
O aplicar el procediment.
Jo et recomanaria això:
Una videoclasse.
Una pausa.
Un repàs breu.
Unes preguntes.
I després continues.
Millor una classe ben treballada que cinc vistes amb presses.
Setè error: no fer pràctica real
L’ACTIC avalua competència digital.
No només teoria.
Per tant, hi ha continguts que s’han de fer.
No n’hi ha prou amb llegir com es crea una carpeta.
Has de crear-la.
No n’hi ha prou amb entendre què són els permisos.
Has de compartir un document i revisar-los.
No n’hi ha prou amb saber què és un filtre.
Has d’aplicar-lo.
No n’hi ha prou amb saber què és una videoconferència.
Has de saber configurar càmera, micròfon i opcions bàsiques.
Quan practiques, apareixen dubtes que no surten quan només llegeixes.
I això és positiu.
Vol dir que estàs aprenent de veritat.
Vuitè error: fer els simulacres massa aviat
Hi ha alumnes que comencen directament amb un simulacre complet.
Com a diagnòstic inicial pot tenir sentit.
Et permet veure què coneixes.
Però no és una bona manera de preparar tot el curs.
Si encara no has treballat el temari, és normal que fallis moltes preguntes.
Això pot generar frustració.
O, al contrari, et pot fer memoritzar respostes sense entendre-les.
Els simulacres tenen més valor quan ja tens una base.
Primer treballes els continguts.
Després fas preguntes per blocs.
I finalment fas simulacres complets.
D’aquesta manera, el simulacre serveix per comprovar el nivell i gestionar el temps.
No per substituir l’aprenentatge.
Novè error: deixar els simulacres per al final
També pot passar el contrari.
L’alumne estudia tot el temari.
Llegeix.
Mira classes.
Fa algunes activitats.
Però no prova mai una situació semblant a l’examen fins a l’últim moment.
Aleshores descobreix que li costa gestionar el temps.
Que es cansa.
Que llegeix massa de pressa.
O que dubta molt entre opcions semblants.
Per això jo et recomanaria fer simulacres de manera progressiva.
No només el dia abans.
Primer un de diagnòstic.
Després un quan ja hagis avançat bastant.
I finalment diversos simulacres abans de la prova.
Així podràs comparar l’evolució.
Desè error: no llegir bé els enunciats
Aquest error pot fer-te perdre preguntes que sabies.
A la prova, una paraula pot canviar completament el sentit.
No és el mateix preguntar per la solució més ràpida que per la més segura.
No és el mateix demanar una opció possible que la més adequada.
No és el mateix preguntar què faries primer que què faries al final.
Jo sempre et diria:
No busquis una paraula coneguda i marquis una resposta.
Llegeix tota la situació.
Pregunta’t:
Quin és l’objectiu?
Quin risc hi ha?
Qui és el destinatari?
Quina opció resol millor la necessitat?
Què s’està avaluant realment?
Aquesta pausa et pot estalviar molts errors.
Onzè error: respondre massa ràpid
Hi ha persones que volen anar molt de pressa perquè tenen por de quedar-se sense temps.
Això és comprensible.
Però anar massa ràpid també fa perdre temps.
Perquè després has de tornar enrere.
Dubtes.
Canvies respostes.
O confirmes una opció sense haver-la pensat prou.
Jo et recomanaria un ritme estable.
No quedar-te bloquejat durant massa estona.
Però tampoc respondre de manera impulsiva.
Si una pregunta et genera molts dubtes, pots deixar-la pendent i continuar.
Així mantens el ritme.
Dotzè error: canviar respostes sense una raó clara
Aquest és un clàssic.
L’alumne respon una pregunta.
Més endavant hi torna.
Comença a dubtar.
I canvia la resposta.
No perquè hagi detectat un error.
Sinó perquè ara li sembla que l’altra també podria ser.
Això acostuma a passar quan no hi ha un criteri clar.
Si canvies una resposta, fes-ho perquè has identificat alguna cosa concreta:
Has llegit malament l’enunciat.
Has recordat un concepte.
Has vist que una opció no compleix la condició.
O has detectat una contradicció.
Canviar per inseguretat no acostuma a ajudar.
Tretzè error: confirmar sense revisar
A la prova, confirmar una activitat significa donar-la per definitiva.
Per tant, abans de confirmar, revisa.
Especialment en preguntes de selecció múltiple.
Comprova si pot haver-hi més d’una resposta correcta.
Revisa si has deixat alguna opció sense marcar.
Mira si l’enunciat demana la correcta o la incorrecta.
I comprova que la resposta encaixa amb tota la situació.
Sembla una cosa petita.
Però pot marcar la diferència.
Catorzè error: no controlar el temps
No cal mirar el rellotge cada minut.
Això et posaria més nerviós.
Però sí que has de tenir una referència.
Has de saber si vas a un ritme raonable.
Si al principi dediques massa estona a cada pregunta, arribaràs pressionat al final.
Si vas massa ràpid, pots cometre errors evitables.
Durant els simulacres, observa quant tardes.
Això t’ajudarà a trobar el teu ritme.
La gestió del temps també s’entrena.
Quinzè error: no deixar temps per al repàs final
Molts plans d’estudi acaben exactament el dia abans de la prova.
Això és massa just.
L’ideal és reservar una etapa final de repàs.
Una o dues setmanes, si és possible.
Durant aquest temps no hauries d’aprendre grans blocs nous.
Hauries de:
- Revisar errors.
- Repassar conceptes difícils.
- Tornar a les videoclases que necessites.
- Fer simulacres.
- Practicar procediments.
- Consolidar els patrons.
Aquest repàs final t’ajuda a arribar amb més seguretat.
Setzè error: estudiar amb material desactualitzat
Aquest punt és especialment important amb el canvi de temari.
No tot el material que trobis a Internet estarà adaptat al nou ACTIC.
Pot contenir informació útil.
Però també pot seguir una estructura anterior.
O no incloure continguts nous.
Per això has de revisar:
- A quin temari correspon.
- Quan es va publicar.
- Si treballa els nivells actuals.
- Si incorpora els nous indicadors.
- Si tracta la intel·ligència artificial.
- Si està alineat amb el model competencial.
Un material antic no és necessàriament inútil.
Però no hauria de ser l’única base de la preparació.
Dissetè error: confiar en qualsevol pregunta que trobis
No totes les preguntes de pràctica tenen la mateixa qualitat.
Algunes estan ben construïdes.
Altres tenen respostes ambigües.
Algunes no segueixen el temari.
I altres simplifiquen massa els continguts.
Una bona pregunta hauria de tenir:
- Un objectiu clar.
- Un enunciat coherent.
- Opcions plausibles.
- Una resposta justificable.
- Una explicació posterior.
No et fixis només en la quantitat.
Més preguntes no sempre vol dir millor preparació.
Divuitè error: no demanar ajuda
Hi ha alumnes que es queden bloquejats i no diuen res.
Repeteixen una explicació.
Busquen més informació.
Proven una altra vegada.
I continuen sense entendre-ho.
Demanar ajuda no és una debilitat.
És una estratègia.
Si un concepte no et queda clar, explica exactament què et genera dubtes.
No diguis només:
“No ho entenc.”
Digues:
“Confono sincronització i còpia de seguretat.”
O:
“No sé quan convé compartir un fitxer o enviar un enllaç.”
Així et podran ajudar millor.
Dinovè error: comparar-te amb altres alumnes
Una persona et diu que s’ho ha preparat en un mes.
Una altra et diu que amb dues setmanes en va tenir prou.
I tu comences a pensar que vas massa lent.
No ho facis.
No saps quina base tenien.
Quantes hores hi van dedicar.
Si feia poc que havien estudiat.
O si realment van arribar ben preparades.
El teu pla ha de dependre del teu cas.
No del ritme d’una altra persona.
Vintè error: presentar-se només perquè ja ha arribat la data
Això també passa.
L’alumne havia decidit una data.
Arriba el moment.
Els simulacres no són estables.
Encara té àrees molt febles.
Però pensa:
“Com que ja m’hi havia apuntat, hi vaig.”
De vegades pot tenir sentit presentar-se per conèixer la prova.
Però si el teu objectiu és aprovar, has de valorar-ho amb calma.
Jo et preguntaria:
Has revisat tot el temari?
Entens els conceptes principals?
Pots justificar les respostes?
Els teus resultats són estables?
Gestiones bé el temps?
Si la resposta és no en diversos punts, potser necessites una mica més de preparació.
L’error de fons: voler acabar en lloc d’aprendre
Molts dels errors anteriors tenen el mateix origen.
L’alumne vol acabar.
Acabar el bloc.
Acabar les videoclases.
Acabar les preguntes.
Acabar el curs.
Però acabar no sempre significa estar preparat.
Pots haver completat el 100% del curs i no dominar els continguts.
O pots no haver vist alguna explicació secundària, però tenir una base molt sòlida.
Per això jo no em fixaria només en el progrés de la plataforma.
Em fixaria en què saps fer.
Què entens.
I com respons davant d’una situació nova.
Què revisaria amb tu abans de l’examen?
Si féssim una sessió d’assessorament, jo et preguntaria això:
Has treballat totes les àrees?
Quines et costen més?
Quin tipus de pregunta falles més?
Els errors són de contingut o d’interpretació?
Has fet simulacres complets?
Quin resultat obtens de manera habitual?
Com gestiones el temps?
Hi ha conceptes que encara confons?
Tens un pla per als últims dies?
Amb aquestes respostes podríem detectar on has de centrar els esforços.
No necessites tornar a estudiar-ho tot.
Necessites treballar el que encara et fa fallar.
El que et recomanaria durant l’última setmana
Durant els últims dies, jo no intentaria aprendre grans blocs nous.
Prioritzaria:
Revisar els errors repetits.
Repassar els conceptes que confons.
Fer algun simulacre.
Tornar a veure videoclases concretes.
Dormir bé.
I arribar a la prova amb el cap clar.
Estudiar fins molt tard el dia abans no acostuma a ajudar.
La concentració també forma part de la preparació.
Com t’ajudem des d’acTIC.online?
A acTIC.online intento que no avancis a cegues.
Les videoclases estan pensades perquè entenguis els continguts.
Les preguntes serveixen perquè practiquis.
Les explicacions dels errors t’ajuden a veure què has de millorar.
I els simulacres et permeten comprovar com arribes a la prova.
Darrere de tot això hi soc jo.
Soc en Cristian González.
Com a formador, no em limito a donar-te material.
Intento ajudar-te a interpretar què t’està passant.
Perquè dues persones poden fallar la mateixa pregunta per motius completament diferents.
Una perquè no sap el contingut.
L’altra perquè ha llegit malament.
I la solució no és la mateixa.
La meva recomanació final
No intentis preparar l’ACTIC de qualsevol manera.
Tampoc intentis compensar una mala planificació acumulant hores al final.
Treballa amb ordre.
Entén abans de memoritzar.
Practica.
Revisa els errors.
Fes simulacres.
I demana ajuda quan la necessitis.
No necessites arribar a l’examen pensant que ho saps absolutament tot.
Però sí que hauries d’arribar sabent com raonar.
Com detectar el que et demanen.
I com triar l’opció més adequada.
Això és el que et donarà seguretat.
I això és el que realment estem preparant.
