Una de les preguntes que més em fan és aquesta:
“Cristian, què he de fer per aprovar l’ACTIC?”
La resposta ràpida seria estudiar, practicar i fer simulacres.
Però seria una resposta incompleta.
Després de molts anys preparant alumnes, impartint classes i redactant materials específics per a l’ACTIC, he arribat a una conclusió bastant clara:
La millor manera de preparar-te no és memoritzar preguntes.
És entendre què t’estan demanant, reconèixer els patrons de la prova i aprendre a aplicar els conceptes en situacions diferents.
Aquesta és la base del meu mètode.
I és també la manera com plantejo les videoclases d’acTIC.online.
No vull que miris una classe i només recordis una definició.
Vull que, quan aparegui una pregunta nova, puguis pensar:
“Entenc què m’estan avaluant i sé quina resposta té més sentit.”
Aquesta és la diferència.
Preparar l’ACTIC no és memoritzar un qüestionari
Entenc perfectament que moltes persones comencin buscant preguntes de l’examen.
És normal.
Quan tens una prova al davant, vols saber què et trobaràs.
També vols practicar i comprovar si vas bé.
El problema apareix quan tota la preparació es basa a repetir preguntes una vegada i una altra fins que recordes la resposta correcta.
En aquest cas, pots arribar a obtenir una bona puntuació en un simulacre.
Però això no vol dir que hagis entès el contingut.
Pensa que l’enunciat pot canviar.
També poden canviar els exemples, les opcions de resposta o el context en què s’aplica el concepte.
Per exemple, pots haver memoritzat que abans de compartir un document has de revisar els permisos.
Però a la prova no necessàriament et preguntaran:
“Què has de revisar abans de compartir un document?”
Potser et plantejaran que una persona vol enviar informació confidencial a un equip de treball i et demanaran quina és la manera més adequada de fer-ho.
Si només recordes una frase, pots dubtar.
Si entens el concepte, sabràs que has de valorar els destinataris, el tipus d’informació, els permisos, el canal i la necessitat real de compartir-la.
Això és competència digital.
Cap acadèmia té totes les preguntes oficials
Això també ho vull deixar clar.
Cap acadèmia té totes les preguntes oficials de la prova.
Nosaltres tampoc.
I t’ho dic jo, que porto anys treballant amb l’ACTIC i he participat en la creació de llibres i materials de preparació.
Podem conèixer molt bé el temari.
Podem entendre el tipus de pregunta.
Podem preparar activitats semblants i detectar quins conceptes tenen més possibilitats d’aparèixer.
Però no podem garantir que et sortirà exactament una pregunta concreta.
Per tant, basar tota la preparació a memoritzar preguntes és una estratègia molt fràgil.
Et prepara per reconèixer una resposta.
No necessàriament per resoldre una situació.
Quin és el meu mètode?
El meu mètode parteix de quatre passos:
Entendre, veure, practicar i aplicar.
Sembla senzill.
I, en realitat, ho és.
Ara bé, s’ha de fer en aquest ordre.
Primer t’explico el concepte de manera clara.
Després el relaciono amb exemples.
A continuació, veiem com s’aplica.
Finalment, practiques amb preguntes i situacions semblants a les de la prova.
No començo per la pregunta.
Començo pel que necessites entendre per poder respondre moltes preguntes diferents.
Primer pas: entendre què significa realment cada concepte
Quan preparo una videoclasse, el primer que intento és eliminar el soroll.
No vull començar amb una definició complicada si abans no queda clar de què estem parlant.
Per exemple, si he d’explicar què és el núvol, no començo amb una descripció tècnica dels centres de dades.
Començo per una situació quotidiana.
Has fet una fotografia amb el mòbil i després l’has pogut veure des de l’ordinador?
Has guardat un document i l’has obert des d’un altre dispositiu?
Has compartit un enllaç perquè una altra persona consulti un fitxer?
Doncs aquí ja estàs utilitzant serveis al núvol.
A partir d’aquest exemple, ja podem explicar què és l’emmagatzematge remot, què significa sincronitzar i quins riscos hi pot haver quan compartim informació.
Aquesta manera de començar ajuda molt.
Primer connectem el concepte amb alguna cosa que ja coneixes.
Després hi posem el nom tècnic.
Segon pas: explicar el perquè
Una de les coses que més intento evitar és ensenyar passos sense explicar per què es fan.
Pots memoritzar que has de clicar una opció.
Però si el programa canvia, és possible que ja no la trobis.
En canvi, si entens l’objectiu, podràs adaptar-te.
Per exemple, imagina que has d’enviar un fitxer molt pesant.
Podria ensenyar-te només el botó que has d’utilitzar en un servei concret.
Però això seria massa limitat.
Prefereixo explicar-te les possibles solucions:
- Comprimir el fitxer.
- Reduir-ne el pes.
- Pujar-lo a un espai compartit.
- Enviar un enllaç.
- Revisar els permisos.
- Triar el canal adequat.
D’aquesta manera, no aprens només a utilitzar una eina.
Aprens a resoldre la necessitat.
Això encaixa molt més amb el nou model de l’ACTIC, en què es valora la capacitat de seleccionar i aplicar solucions segons el context, especialment en el nivell mitjà.
Tercer pas: utilitzar exemples reals
Els conceptes digitals poden semblar molt abstractes quan s’expliquen sense context.
Per això faig servir molts exemples.
Exemples de feina, de família, d’estudi, de tràmits, d’ús del mòbil o de situacions que et pots trobar qualsevol dia.
Per exemple:
- Una persona perd el mòbil amb el correu obert.
- Un treballador rep un fitxer adjunt inesperat.
- Una família ha de fer un tràmit en línia.
- Un equip necessita compartir documents.
- Una persona vol comprar un ordinador.
- Un alumne utilitza una eina d’intel·ligència artificial.
- Algú rep una notícia dubtosa per missatgeria.
Aquest tipus de situacions fan que el contingut s’entengui molt millor.
No estàs aprenent una definició aïllada.
Estàs veient què faries en un cas real.
Quart pas: aprendre a detectar patrons
Aquesta és una de les parts més importants de la meva metodologia.
Moltes preguntes de l’ACTIC canvien de forma, però comparteixen una mateixa lògica.
Per exemple, en preguntes de seguretat acostuma a funcionar aquest patró:
Atura’t, verifica, redueix el risc i protegeix la informació.
Si reps un missatge urgent que et demana dades personals, no has de clicar de manera impulsiva.
Has de revisar l’origen, evitar facilitar informació i accedir al servei per una via oficial.
Això és aplicable a moltes preguntes diferents.
En comunicació digital, el patró pot ser:
Objectiu, destinatari, urgència, canal i claredat.
Abans d’enviar un missatge, has de pensar què vols aconseguir, a qui t’adreces, si és urgent, quin canal és més adequat i com redactar-lo perquè s’entengui.
En resolució de problemes, el patró pot ser:
Observar, identificar, comprovar, provar i valorar el resultat.
Quan aprens aquests patrons, deixes de dependre de recordar una pregunta exacta.
Les meves videoclases estan pensades per explicar, no només per mostrar pantalles
Una videoclasse no hauria de ser una gravació llarga en què una persona va clicant opcions sense parar.
Almenys, jo no les entenc així.
Quan gravo una classe, intento que tingui un objectiu molt concret.
Què has d’entendre quan acabis aquest vídeo?
Quin error habitual vull evitar?
Quina idea t’hauries d’emportar?
Quina situació de la prova podries resoldre després?
A partir d’aquí, construeixo l’explicació.
De vegades començaré amb una pregunta.
Altres vegades, amb un cas real.
També puc comparar dues opcions o explicar un error que molts alumnes cometen.
Però sempre hi ha una idea principal.
No vull que acabis una classe pensant:
“He vist moltes coses, però no sé què era important.”
Vull que acabis pensant:
“Ara entenc això.”
Per què faig videoclases curtes?
Les videoclases curtes tenen una raó.
No és només una qüestió de format.
Moltes persones que preparen l’ACTIC treballen, tenen família, estudien o fa temps que no segueixen una formació.
No sempre poden reservar dues hores seguides.
En canvi, sí que poden aprofitar una estona de vint minuts.
O mirar una explicació curta i fer després unes quantes preguntes.
Per això prefereixo separar els continguts.
Una classe per a una idea.
Una explicació per a una necessitat.
Un exemple per aclarir un concepte.
D’aquesta manera, pots avançar a poc a poc.
També pots tornar exactament al punt que no tens clar sense haver de buscar dins d’una classe d’una hora i mitja.
Curtes no vol dir superficials
Això també és important.
Una videoclasse curta no ha de ser una classe incompleta.
Ha de ser una classe centrada.
La diferència és aquesta.
Si un tema és ampli, el dividim en diverses parts.
Per exemple, no té sentit intentar explicar tota la seguretat digital en un únic vídeo.
Podem treballar per separat:
- Els riscos digitals.
- Les contrasenyes.
- L’autenticació.
- Les còpies de seguretat.
- El programari maliciós.
- Els permisos.
- La privacitat.
- La suplantació d’identitat.
Així pots entendre millor cada part i després relacionar-les.
Explico amb diferents programes quan cal
L’ACTIC no hauria de preparar-se com una formació d’un únic programa.
La competència digital no consisteix a saber on és un botó en una versió concreta.
Per això, quan té sentit, explico els conceptes de manera que es puguin aplicar a diferents eines.
Per exemple, pots treballar documents amb Word, LibreOffice Writer o altres editors.
Les opcions poden canviar de lloc.
Però hi ha conceptes que es mantenen:
- Els estils.
- Els salts.
- Els encapçalaments.
- Els formats.
- La revisió ortogràfica.
- Els hipervincles.
- L’exportació a PDF.
El més important és que entenguis què fa cada funció i en quina situació convé utilitzar-la.
Després, és clar, també has de practicar amb programes reals.
Però no vull que depenguis d’una única interfície.
No passo per alt els errors habituals
Quan porto molts anys explicant un tema, ja sé quines parts acostumen a generar més confusió.
Per exemple:
- Confondre navegador i cercador.
- Confondre maquinari, programari i sistema operatiu.
- Pensar que compartir un fitxer és el mateix que donar accés a tothom.
- Creure que una resposta d’IA és fiable perquè està ben redactada.
- Reutilitzar una contrasenya perquè és còmode.
- Triar una eina perquè és coneguda i no perquè sigui adequada.
- Confondre una còpia sincronitzada amb una còpia de seguretat.
A les videoclases intento anticipar aquests errors.
No només t’explico què és correcte.
També t’explico per què les altres opcions poden semblar correctes i, en canvi, no ho són.
Això és especialment útil per a la prova, perquè moltes preguntes juguen amb opcions molt semblants.
Com treballo les preguntes tipus prova?
Les preguntes no són un afegit al final del curs.
Formen part de l’aprenentatge.
Ara bé, no les utilitzo només per dir-te si has encertat o fallat.
El valor és l’explicació.
Quan respons una pregunta, has de poder entendre:
- Per què una opció és correcta.
- Per què les altres no ho són.
- Quin concepte s’està avaluant.
- Quin detall de l’enunciat és important.
- Quin patró pots reutilitzar en altres casos.
Aquesta és la diferència entre practicar i limitar-te a acumular respostes.
Què faig quan un alumne no entén una explicació?
La torno a explicar d’una altra manera.
Sembla evident, però no sempre es fa.
Una mateixa explicació no funciona igual per a tothom.
Hi ha persones que necessiten veure un exemple.
Altres necessiten entendre la definició.
Altres volen veure el procediment pas a pas.
I algunes persones necessiten que comparis dues coses semblants.
Quan rebo un dubte, intento identificar què és exactament el que no s’ha entès.
No sempre falta informació.
De vegades sobra complexitat.
Aquesta és una part molt important de ser formador.
No es tracta de repetir exactament el mateix més fort.
Es tracta de trobar una manera diferent d’arribar al mateix concepte.
La meva feina no és demostrar que en sé molt
La meva feina és aconseguir que tu ho entenguis.
Això ho tinc molt clar.
Puc utilitzar moltes paraules tècniques.
Puc explicar una teoria molt extensa.
Puc mostrar totes les opcions d’un programa.
Però si després no saps aplicar-ho, l’explicació no ha complert la seva funció.
Per això intento fer fàcil allò que sembla difícil.
No vol dir eliminar el contingut important.
Vol dir ordenar-lo, posar exemples, separar les parts i explicar primer el que necessites entendre.
Aprendre abans que memoritzar
Aquesta és una de les idees que més defineixen el meu mètode.
Memoritzar té la seva funció.
Hi ha conceptes, noms i diferències que has de recordar.
Però la memorització ha d’arribar després de la comprensió.
Si entens la diferència entre sincronitzar i fer una còpia de seguretat, serà molt més fàcil recordar-la.
Si entens per què una contrasenya no s’ha de reutilitzar, no necessitaràs memoritzar una regla sense sentit.
Si entens com funciona un condicional, podràs reconèixer-lo encara que l’exemple canviï.
Quan entens, la memòria treballa millor.
La tecnologia també es pot explicar amb calma
Hi ha persones que arriben a l’ACTIC amb inseguretat.
Pensen que no són bones amb la tecnologia.
O que ja tenen una edat en què els costarà aprendre.
També hi ha persones que han tingut males experiències estudiant.
El meu objectiu no és afegir més pressió.
És ajudar-te a avançar amb ordre.
La tecnologia no s’ha d’explicar corrent.
Tampoc assumint que tothom parteix del mateix lloc.
Es pot explicar amb calma, amb exemples i repetint allò que sigui necessari.
El ritme és important.
Però entendre és més important que anar ràpid.
La intel·ligència artificial també necessita mètode
Amb la incorporació de la intel·ligència artificial al nou ACTIC, aquesta manera de treballar encara és més necessària.
No n’hi ha prou amb saber escriure una pregunta a una eina.
Has de saber:
- Què vols obtenir.
- Quin context has de donar.
- Com formular la instrucció.
- Com revisar la resposta.
- Com comprovar les fonts.
- Quines dades no has de compartir.
- Quines limitacions pot tenir l’eina.
El nou currículum diferencia l’ús implícit de la IA de les situacions en què es demana un ús conscient i crític, com verificar informació, detectar limitacions o considerar possibles biaixos.
Això no es pot preparar memoritzant deu definicions.
S’ha de veure aplicat.
Com hauries d’utilitzar les videoclases?
No et recomano veure moltes classes seguides sense fer res més.
Pots tenir la sensació que avances molt.
Però potser només estàs consumint contingut.
Una manera millor de treballar seria aquesta:
Mira una videoclasse.
Atura’t i pensa quina és la idea principal.
Revisa els conceptes.
Intenta explicar-ho amb les teves paraules.
Fes l’activitat o l’exemple.
Respon algunes preguntes.
Revisa els errors.
I, si alguna cosa no queda clara, torna a la classe concreta.
Així la videoclasse deixa de ser un contingut passiu.
Es converteix en el punt de partida de l’aprenentatge.
I si ja tens molts coneixements?
El mètode també et serveix.
Potser podràs avançar més ràpidament.
No hauràs de dedicar el mateix temps a totes les explicacions.
Però et recomano que no donis per sabut tot el que fas habitualment.
Utilitzar una eina cada dia no significa necessàriament que coneguis totes les bones pràctiques.
Per exemple, pots treballar amb documents des de fa anys i no utilitzar estils.
Pots compartir fitxers sovint i no revisar bé els permisos.
Pots utilitzar intel·ligència artificial i no contrastar les respostes.
La preparació també et permet ordenar i posar nom a coneixements que ja tens.
I si parteixes d’una base baixa?
Tampoc passa res.
Hauràs de dedicar més temps a alguns continguts.
Potser hauràs de repetir procediments.
Però no necessites ser informàtic per començar.
Especialment en el nivell bàsic i mitjà, el que necessites és construir una base ordenada.
Comencem pels fonaments.
Després avancem.
No intento impressionar-te amb tota la complexitat del temari el primer dia.
Intento que tinguis clar quin és el següent pas.
Com et puc ajudar com a formador?
A acTIC.online no només trobaràs vídeos penjats en una plataforma.
L’objectiu és que tinguis un recorregut.
Que sàpigues què has d’estudiar.
Que puguis practicar.
Que identifiquis els errors.
I que tinguis suport quan alguna cosa no quedi clara.
Darrere de les classes hi soc jo.
Soc qui prepara les explicacions, grava les videoclases, revisa els continguts i pensa com fer que cada concepte sigui més fàcil d’entendre.
També soc qui coneix els dubtes habituals perquè els he vist moltes vegades a classe.
Això em permet no limitar-me a recitar el temari.
Puc explicar-te on acostuma a estar la dificultat.
Quin és l’objectiu final?
Aprovar la prova.
És clar.
No ho hem de dissimular.
Si t’apuntes a un curs de preparació de l’ACTIC és perquè vols aconseguir el certificat.
Però hi ha dues maneres d’arribar-hi.
Pots memoritzar moltes preguntes i confiar que la prova s’hi assembli.
O pots entendre els continguts, practicar-los i aprendre a interpretar les situacions.
Jo treballo amb la segona.
Perquè et dona més opcions d’aprovar.
I perquè, quan acabis, tot el que has après et podrà servir fora de l’examen.
A la feina.
En els teus estudis.
Quan facis un tràmit.
Quan hagis de protegir les teves dades.
Quan utilitzis una eina d’intel·ligència artificial.
O quan et trobis amb un problema digital i hagis de decidir què fer.
Aquest és el meu mètode.
Explicar amb claredat.
Practicar amb sentit.
Entendre abans de memoritzar.
I ajudar-te a arribar a la prova amb més seguretat.
