Fa un temps vaig rellegir la pàgina on explico què inclou la meva pròpia formació i em va deixar una sensació incòmoda. Hi havia recompte de lliçons, recompte de vídeos, recompte de preguntes. Molt inventari i molt poca explicació de per què tot allò està ordenat d’aquesta manera i no d’una altra. Escrivint aquesta sèrie he acabat corregint-ho, però reconec que hi vaig caure com hi cau tothom.
Perquè aquesta és la manera com el sector de la formació —el meu inclòs— ha decidit competir: comparant magnituds. I les magnituds tenen un avantatge comercial enorme, que és que es poden posar en una fila i comparar-les en tres segons. El problema és que allò que decideix si aprovaràs no cap en cap fila.
En aquest article vull qüestionar la paraula «complet», que és la que ho sosté tot. No per dir-te que els cursos extensos són dolents —n’hi ha d’excel·lents—, sinó perquè crec que la fas servir per decidir sense que ningú t’hagi explicat mai què hauria de significar.
Per què la quantitat s’ha convertit en l’argument
Hi ha una raó honesta i una de menys honesta.
La honesta és que quan no ens coneixes necessites algun senyal per fiar-te, i una xifra sembla objectiva. Si un curs diu que té el doble de material que un altre pel mateix preu, la conclusió intuïtiva és que t’estan donant més. És un raonament perfectament sensat aplicat a gairebé qualsevol altre producte.
La menys honesta és que la quantitat resulta barata de produir i fàcil de demostrar. Afegir material a un catàleg es pot fer en un cap de setmana. Revisar-lo, decidir què sobra i eliminar el que ja no aporta res costa moltíssim més i no es veu enlloc. Ningú anuncia les hores de contingut que ha retirat.
Aquí és on solen aparèixer les decisions dolentes: acabes pagant per la part fàcil de fabricar i confiant que la difícil hi és inclosa.
Què hauria de voler dir «complet»
Anem a veure-ho amb calma, perquè la paraula amaga tres coses diferents.
Complet com a cobertura
Aquesta és l’accepció útil. Un curs és complet si toca totes les competències que l’ACTIC avalua al nivell al qual et presentes, sense forats. Si hi ha àrees que no apareixen, o que apareixen amb una lliçó testimonial mentre unes altres tenen deu, el curs no és complet: està desequilibrat, per molt de material que sumi.
Fixa’t que la cobertura és una qüestió de mapa, no de volum. Es comprova mirant l’índex i creuant-lo amb l’estructura oficial de competències, no mirant el comptador d’hores.
Complet com a acumulació
Aquesta és l’accepció que et fa mal. Un curs pot tenir molt material perquè hi ha anat afegint coses sense treure’n mai cap: la lliçó d’un any, la refeta de l’any següent, el vídeo que es va gravar per resoldre un dubte puntual, dues tandes de preguntes que pregunten pràcticament el mateix. Res d’això és fraudulent. Simplement és sediment.
El sediment no és neutre per a tu. Cada element que obres i que no t’aporta res et costa temps i, sobretot, et costa criteri: com que tot hi és, tot sembla igual d’important.
Complet com a funció coberta
Aquesta és la que jo defenso. Un curs és complet quan cobreix les quatre funcions que necessita qualsevol preparació seriosa: entendre una cosa nova, consultar-la quan dubtes, practicar-la amb les mans i comprovar si realment la saps. Si les quatre funcions estan resoltes, el curs és complet encara que sigui breu. Si en falta una, no ho és per molt que la resta estigui triplicada.
Un catàleg ple de preguntes i sense explicacions no és complet: només resol la funció de comprovar. Un catàleg de moltes hores de vídeo sense material consultable tampoc, perquè t’obliga a tornar a mirar una classe sencera cada vegada que se t’escapa un detall.
La comparativa que jo faria
|
Criteri |
Curs que creix acumulant |
Curs organitzat per funcions |
|---|---|---|
|
Argument de venda |
Volum total de material |
Què resol cada peça |
|
Facilitat per saber què fer avui |
Baixa |
Alta |
|
Risc de contingut redundant |
Alt |
Baix |
|
Cost de mantenir-lo actualitzat |
Molt alt |
Assumible |
|
Sensació inicial en comprar-lo |
Molt bona |
Discreta |
|
Sensació a la tercera setmana |
Aclaparament |
Progrés visible |
|
Què passa si t’hi poses tard |
Et perds |
Saps què prioritzar |
La fila que més m’interessa és la cinquena, perquè explica per què el model d’acumular sobreviu: compres pensant en el dia que pagues, no en el dia que t’has d’asseure a estudiar amb el cap cansat.
Idea clau
Un curs no és millor per la quantitat de material que conté, sinó per la proporció de material que arribaràs a fer servir de manera útil; tot el que hi ha i no faràs servir no és un extra, és soroll que competeix pel teu temps.
En quin perfil encaixa cada model
Quan un catàleg extens sí que et convé
Si tens temps de sobres, un nivell de partida irregular i molta autonomia, un catàleg gran juga a favor teu: podràs triar, saltar-te el que ja domines i aprofundir on vulguis. També si prepares el nivell avançat i vols anar més enllà del mínim exigible. En aquests casos la profunditat compensa el desordre, perquè el criteri de selecció el poses tu i el tens.
Quan un curs ajustat et prepara més
Si tens data propera, si treballes, si t’has trobat abandonant formacions anteriors o si la sola visió d’un índex de dues pàgines et paralitza. Aquí un curs curt i ben triat no és una versió reduïda del bo: sovint és la millor opció disponible, perquè està dissenyat perquè l’acabis.
Sigues sincer amb tu mateix en aquest punt. Un material que et sobrepassa no et prepara més que un que et queda just.
Quan el que necessites no és un curs sencer
Passa més sovint del que sembla. Hi ha gent que ja treballa amb l’ordinador cada dia i només falla en dues o tres competències concretes. Comprar una preparació completa és, en aquest cas, pagar per confirmar el que ja saps. Val més trobar material específic d’allò que et falla —o directament practicar-ho— i reservar els diners per a un simulacre que et digui si vas bé.
Si aquest és el teu cas, no cal que et gastis els diners en res gran. I m’inclou.
El factor que cap comptador registra
Hi ha una diferència entre un curs i una biblioteca, i és qui ha pres les decisions difícils. Un curs implica que algú ha decidit què va primer, què es pot deixar per al final, què no cal per aprovar i què és imprescindible encara que sembli avorrit. Una biblioteca ho deixa tot obert i et passa la feina a tu, sense dir-t’ho.
I encara hi ha una segona cosa que la quantitat no pot substituir. La prova no torna a fer les mateixes preguntes: torna a fer servir les mateixes maneres de preguntar. Per això afegir més exercicis del mateix tipus té un rendiment que es desploma de pressa: la desena pregunta sobre un mateix plantejament no t’ensenya res que no t’hagi ensenyat la tercera. El que et fa avançar és canviar de disfressa el mateix problema, i això s’aconsegueix seleccionant, no acumulant.
Error habitual
Confondre la sensació de tenir-ho tot amb la de portar-ho al dia; comprar el catàleg més gran tranquil·litza el dia de la compra, però l’única xifra que et prepara és la quantitat de material que realment has treballat, i aquesta sempre és més petita del que t’imaginaves.
Llavors, com es mesura si un curs és realment complet?
Jo ho miraria així: obre l’índex i pregunta’t si sabries dir, davant de cada bloc, per a què serveix i en quin moment el faràs servir. Si la resposta és clara en la major part del contingut, tens al davant un curs pensat. Si molts elements només es justifiquen com a «material addicional», tens un magatzem.
Assumint que no soc gens neutral en això, la meva posició és que un curs hauria de poder explicar per què no inclou algunes coses. Aquesta frase és més exigent del que sembla i em posa a mi el primer sota examen, però és l’única manera que se m’acut de distingir el criteri de l’inventari.
I si acabes triant una opció més extensa que la meva perquè encaixa millor amb com estudies tu, endavant. El material que faràs servir sempre serà millor que el material que et sembla més complet.
Aquesta és exactament la reflexió que ens vam fer dissenyant el curs ACTIC online. Si vols saber com ho hem resolt, escriu-nos pel formulari de contacte.
