Tens dues pestanyes obertes al navegador. A l’esquerra, una acadèmia. A la dreta, una altra. Totes dues prometen que t’ajudaran a aprovar l’ACTIC, totes dues tenen una pàgina ben feta i totes dues et diuen coses que sonen raonables. I portes vint minuts sense saber en què es diferencien.
Aquesta situació és habitual perquè les pàgines de venda estan escrites per convèncer, no per comparar. Diuen «material complet», «professorat expert» i «metodologia pròpia», expressions que no signifiquen res concret fins que algú les converteix en fets comprovables.
Avui et deixo la llista que jo faria servir. Vull avisar-te d’una cosa d’entrada, perquè seria estrany no dir-la: aquesta llista també em posa a mi sota examen. Tinc una acadèmia i, si l’apliques a acTIC.online, hi ha punts on sortim bé i n’hi ha algun on encara tenim feina. Al final de l’article t’explico quins són.
Abans de comparar, decideix què estàs comprant
Un error molt comú és començar comparant abans de saber què necessites. Si no ho tens clar, acabaràs triant el que ho explica més bé, que no sempre és el que ho fa millor.
Dedica-hi cinc minuts i respon tres coses: de quin punt parteixes, quantes hores reals tens cada setmana i què creus que et farà fallar —no saber el contingut, no organitzar-te o no acabar el que comences. Segons la resposta, els criteris de la llista pesaran molt diferent.
Algú amb bona base i molta autonomia hauria de mirar sobretot la qualitat i l’actualització del material. Algú que ja ha abandonat un parell d’intents hauria de mirar sobretot el seguiment. No és la mateixa compra.
La llista de comprovació
Qui és la persona responsable
Busca un nom, una cara i una trajectòria. Vull saber qui ha creat el material, què ha fet abans i si es dedica a ensenyar o a vendre formació, que no és el mateix ofici.
Aquest punt no va d’admirar ningú. Va de responsabilitat: una persona identificable respon dels errors del seu material, i un logotip no.
Quan es va tocar el material per última vegada
En competències digitals, un material que no es revisa envelleix ràpid. Busca dates d’actualització visibles, o senyals indirectes: si les captures i els procediments corresponen a versions actuals de les eines o si semblen d’una altra època.
Si pots veure contingut real abans de pagar
Un índex no és una mostra. Una mostra és una lliçó sencera, unes preguntes amb la seva justificació, un exercici complet. Amb això pots jutjar el que de veritat importa: si allò està explicat per algú que sap ensenyar.
Si un centre no ensenya absolutament res, pregunta-t’ho. No és necessàriament una mala senyal, però sí que és una que has de resoldre abans de posar-hi diners.
Què passa exactament quan tens un dubte
Aquí no acceptis generalitats. Vull saber tres dades: on es pregunta, qui respon i quant es triga habitualment. Un centre que ho té resolt t’ho diu en una frase.
Fixa’t també en si les respostes són públiques o privades. Un espai on es veuen els dubtes d’altres alumnes val molt, perquè la meitat de les vegades el teu dubte ja el té algú altre.
Com sabràs si estàs progressant
Una acadèmia hauria de poder dir-te en quin punt estàs, no només quantes lliçons has vist. Mira si hi ha proves de diagnòstic, si les preguntes expliquen el perquè de cada resposta i si en algun moment algú mira el que tu has fet.
El senyal més preocupant en aquest apartat és el percentatge de progrés basat en vídeos reproduïts. Mesura consum, no aprenentatge.
Si les condicions estan escrites amb claredat
Durada de l’accés, què inclou i què no, com es cancel·la, si el material es pot descarregar. Res d’això hauria de requerir un correu per aclarir-ho.
Quan les condicions són confuses, normalment no és per casualitat, i ho descobriràs en el pitjor moment.
Què diuen sobre l’ús d’intel·ligència artificial
És un criteri nou i cada cop més rellevant. Fer servir eines d’IA per produir material no és dolent en si mateix; publicar material generat sense que cap persona amb criteri l’hagi revisat, sí.
Pregunta-ho directament. Una resposta transparent —«la fem servir per a això i no per a allò, i tot passa per revisió»— és molt millor senyal que un silenci incòmode.
|
Criteri |
Senyal bo |
Senyal dolent |
|---|---|---|
|
Autoria |
Persona amb nom i trajectòria docent |
Només marca i frases genèriques |
|
Actualització |
Data visible i revisions recents |
Procediments d’eines antigues |
|
Mostra prèvia |
Lliçó i preguntes reals accessibles |
Només índex i testimonis |
|
Dubtes |
Canal, responsable i termini concrets |
«Atenció personalitzada» sense detall |
|
Progrés |
Diagnòstic i correccions |
Percentatge de vídeos vistos |
|
Condicions |
Accés i cancel·lació per escrit |
Cal preguntar-ho per saber-ho |
|
Ús d’IA |
Explicat i amb revisió humana |
Cap menció ni resposta clara |
Idea clau
Compara fets comprovables, no adjectius. «Metodologia pròpia» no és informació; «cada bloc acaba amb una prova que t’indica què has de repassar» sí que ho és. Si una afirmació no es pot comprovar abans de pagar, tracta-la com si no hi fos.
Com puntuar-ho sense enganyar-te
Fes una taula amb els set criteris i posa-hi una nota de zero a dos per a cada centre: zero si no hi és, u si hi és a mitges, dos si està resolt i comprovat. No et deixis convèncer per la sensació general de la pàgina, que està dissenyada precisament per generar-te aquesta sensació.
Ara ve la part que canvia el resultat: pondera els criteris segons el teu problema. Si el teu risc és abandonar, dobla el pes del seguiment i del progrés. Si el teu risc és estudiar coses equivocades, dobla el pes de l’autoria i l’actualització.
Si després de fer això les dues opcions queden empatades, tens una notícia excel·lent: qualsevol de les dues et servirà, i el temps que hi dediquis a decidir és temps que no dediques a estudiar. Tria i comença.
I acTIC.online, com queda en aquesta llista?
Aquesta és la part incòmoda de l’article, però escriure una llista d’exigències i eximir-se’n seria bastant lleig.
En autoria, hi sortim bé: hi ha una persona amb nom i cognoms, que és qui escriu això, amb els llibres publicats i les classes fetes que qualsevol pot comprovar. En estructura i metodologia també, perquè és exactament el que porto anys treballant. En transparència sobre l’ús d’IA, ho tenim explicat: la faig servir com a eina de suport i tot el que es publica passa per la meva revisió.
On tenim marge de millora és en la visibilitat d’algunes coses. No totes les pàgines mostren de manera prou clara la data de l’última revisió del material, i sé que la mostra de contingut disponible podria ser més generosa del que és. Ho dic aquí perquè aquests dos punts són a la llista i, si els demano a altres, me’ls he de demanar a mi.
Aplica-la, doncs, també amb nosaltres. Si en algun punt no complim, tens tot el dret a preguntar-ho, i tinc l’obligació de respondre’l sense escapar-me per la tangent.
Error habitual
Decidir a partir dels testimonis i les valoracions. Són el material més fàcil de seleccionar i el més difícil de verificar, i sempre mostren qui ha acabat content, mai qui va abandonar la tercera setmana. Fes-los servir com a context, mai com a criteri principal.
Què fer si continues dubtant
Escriu a les dues acadèmies la mateixa pregunta concreta sobre un contingut real —un dubte que tinguis de veritat, no una consulta comercial— i observa què passa.
Fixa’t en quant triguen, si et responen amb una explicació o amb un enllaç a la pàgina de preus, i si qui respon sembla entendre la matèria. Aquesta prova de trenta segons de feina et donarà més informació sobre com serà la teva experiència que qualsevol comparativa de característiques.
Al final, el que compres en una acadèmia és una relació que durarà setmanes o mesos. Val la pena saber, abans de començar-la, si hi ha algú a l’altra banda.
Si vols aplicar aquesta comparativa al nostre propi curs ACTIC online, t’animo a fer-ho amb els mateixos criteris. I si vols una segona opinió sobre les acadèmies que estàs valorant, escriu-nos pel formulari de contacte; t’ho mirem sense compromís.
