Imagina’t aquesta escena, que no té res d’hipotètica. Estàs fent un test de repàs, trobes una pregunta on la resposta marcada com a correcta no et quadra, ho comproves i resulta que tens raó tu: la pregunta està malament. Ara ve la part interessant. Què passa a continuació?
En una plataforma completament automatitzada, el que passa és res. Potser hi ha un formulari de contacte que et respon «hem rebut la teva consulta», que és una manera educada de no respondre encara. En una formació amb algú al darrere, el que passa és que una persona ho revisa, decideix si la pregunta era ambigua o directament incorrecta, i la corregeix per a tothom.
Aquesta diferència sembla petita i no ho és. De fet, crec que és la diferència més important de tota aquesta sèrie d’articles, perquè no va de tecnologia ni de continguts: va de qui respon del que hi ha publicat. En aquest article et vull explicar què canvia de veritat entre els dos models, incloent-hi el que l’automatització fa millor, que és més del que la gent del meu sector sol admetre.
Què és, de debò, una plataforma automatitzada
Comencem per treure-li el to pejoratiu, perquè no el mereix. Una plataforma automatitzada és un sistema que et dona accés a contingut estructurat, et proposa exercicis, els corregeix sols i et mostra el teu progrés, tot sense intervenció humana en el moment en què tu l’estàs fent servir.
I això fa coses que una persona no pot fer. Està disponible a les sis del matí i a la una de la matinada. No té dies dolents ni classes on explica pitjor. Corregeix un test de quaranta preguntes en un segon i sense equivocar-se en el recompte. Et deixa repetir el mateix bloc catorze vegades sense cap incomoditat. I sol ser més barata, cosa gens menyspreable.
S’assembla a un manual d’instruccions molt ben fet: impecable mentre el teu problema sigui dels que estaven previstos. El dia que el teu problema no hi surt, el manual no es pot inventar la pàgina que falta.
Què és, de debò, tenir un professor al darrere
Aquí convé una precisió important, perquè molta gent es pensa que «tenir professor» vol dir tenir algú disponible per xatejar. No és això, o no és només això. Un formador responsable d’una formació fa quatre feines que sovint no es veuen.
Decideix i revisa què hi ha publicat
Algú ha triat què entra, en quin ordre, amb quin nivell de detall i què s’ha deixat fora perquè no compensa. Aquesta selecció és invisible en un catàleg, però és la que fa que un curs t’estalviï setmanes o te les faci perdre. I algú l’ha de revisar quan les coses canvien.
Respon el dubte que et bloqueja
No tots els dubtes són iguals. N’hi ha que resols tu sol amb dos minuts més de lectura, i n’hi ha que et deixen aturat i acaben provocant que aquell tema el vagis ajornant fins que desapareix del teu calendari. Per als primers, l’automatització n’hi ha prou. Per als segons, no.
Detecta l’errada i la corregeix
Tot material té errades: els meus llibres n’han tingut i els meus vídeos també. La diferència entre un material fiable i un que no ho és no és no equivocar-se mai, és que existeixi un mecanisme perquè les errades es detectin i es corregeixin. Aquest mecanisme sempre és una persona.
Et diu que potser encara no estàs preparat
Aquesta és la més incòmoda i la que menys es paga. Un sistema automàtic no et dirà mai que et convé endarrerir la prova, perquè no està dissenyat per dir coses que et facin sentir malament. Una persona amb criteri sí, i de vegades aquesta frase val més que tot el temari.
La comparativa, funció per funció
|
Funció |
Plataforma automatitzada |
Formació amb professor |
|---|---|---|
|
Disponibilitat immediata |
Total, a qualsevol hora |
Limitada a horaris de resposta |
|
Correcció d’exercicis tancats |
Instantània i fiable |
Innecessària, ho fa el sistema |
|
Correcció del que no és tancat |
No la fa |
La fa una persona |
|
Revisió i actualització del material |
Depèn de si hi ha algú |
Hi ha un responsable identificable |
|
Gestió d’una errada detectada |
Sovint cap circuit |
Es corregeix per a tothom |
|
Adaptació al teu punt de partida |
Per regles predefinides |
Per criteri, cas per cas |
|
Avís quan no vas prou bé |
Cap |
Possible i molt valuós |
|
Cost |
Menor |
Major |
Mira les files tercera, cinquena i setena. Són les úniques on la diferència no és de comoditat sinó de resultat, i casualment són les que no apareixen mai a la pàgina de característiques d’un producte.
Idea clau
El que compres quan hi ha una persona al darrere no és atenció ni companyia: és responsabilitat sobre el material, és a dir, que algú tingui nom i cognoms i respongui quan una cosa està malament o desactualitzada.
En quin cas et basta l’automatització
Sigues sincer amb tu mateix mirant aquests criteris, perquè hi ha molta gent que paga acompanyament que no farà servir.
Quan ja domines la matèria i només vols entrenar
Si el teu nivell digital és alt, treballes amb ordinador cada dia i el que necessites és familiaritzar-te amb el format de la prova i detectar quatre buits, una plataforma automatitzada et resoldrà la vida perfectament. En aquest cas, no cal que et gastis els diners en res més.
Quan tens hàbit d’estudi i saps desencallar-te sol
Hi ha persones que davant d’un dubte busquen, contrasten, proven i se’n surten. Si tu ets d’aquestes, l’acompanyament et donarà tranquil·litat però no et canviarà el resultat.
Quan el que et falta és pressupost, no criteri
Val la pena dir-ho clarament: si has de triar entre una plataforma automatitzada que et puguis permetre i no preparar-te de cap manera, la resposta és òbvia. Un material automatitzat decent és infinitament millor que res.
En quin cas necessites algú al darrere
Quan surts d’un punt de partida baix i no saps ni per on començar. Quan ja t’ha passat abandonar una preparació a mig fer. Quan falles preguntes i no saps per què les falles —aquest és el senyal més clar de tots—. I quan et jugues alguna cosa concreta amb la data: una borsa de treball, un procés selectiu, un requisit laboral. En aquests casos, el marge d’error és petit i el criteri d’algú val el que costa.
Error habitual
Comparar els dos models només pel preu i pel volum de contingut, que són les dues úniques variables que es poden posar en una taula de màrqueting. Abans de decidir, fes una prova simple: envia una consulta real abans de pagar i mira si et respon una persona, en quant de temps i si la resposta demostra que s’ha llegit la teva pregunta.
Llavors, què canvia realment?
Canvia qui assumeix el risc. En un model automatitzat, tot el risc és teu: si el material està desactualitzat, si hi ha una errada, si t’estàs deixant una part sencera del temari o si vas endarrerit, ho descobriràs el dia de la prova. En un model amb persona responsable, part d’aquest risc el porta algú altre, i això és exactament el que estàs pagant.
He de dir que jo soc, precisament, la persona que respon a acTIC.online, amb el que això té de bo i de pesat. Tot i aquest biaix evident, la meva conclusió és menys rotunda del que t’esperaries. L’automatització no és el problema; de fet, gairebé tota la correcció i el seguiment del dia a dia hauria d’estar automatitzada, perquè ho fa millor i més ràpid. El problema és l’automatització sense ningú. Una plataforma on no hi ha cap nom, cap data d’actualització i cap manera de fer arribar una esmena no és un curs automatitzat: és un arxiu.
Tria segons el teu perfil, però abans de pagar, esbrina si hi ha algú a l’altra banda. Aquesta pregunta et costa un correu i t’estalvia molts disgustos.
Al nostre curs ACTIC online mantenim aquest equilibri entre automatització i seguiment real d’un professor. Si vols saber com ho fem exactament, escriu-nos pel formulari de contacte.
